Vedella de Hida sobre pasta miso cuina en fulla de cedro
Malgrat trobar una garrapata plena de sang al costat del futon, aixo no ens va treure el son:
Un cop llevats, vam seguir explorant la ciutat que com veieu esta molt ben indicada:
Tant de ioga no pot ser bo...
Despres de dinar sortim cap a Tokio, en un viatge de 5h cap al ultim camp base
1 comentari:
Hola fills,
Amb les matinades i la gran activitat d'aquests dies, se us veu dormir com lirons, tot i les "paparres"
Ben fet, no podiu marxar de Takayama sense menjar la famosa vedella de Hida. La vedella tenia bon aspecte, però no s'aprecia el color de la pasta espessa i fermentada, que varietat de miso era,? era Shiro aka, Kuro o estàndard?
El que el Ioga no pot ser bo ho dius per la figura, veritat ¿perquè veient a Laura, sembla una esplendida i bella model preconitzant els avantatges del Ioga
Respecte a la vostra visita a Shirakawago, no sé que ha passat que no surten els vostres comentaris. Per les fotografies sembla un bonic lloc amb aspecte d'alta muntanya.
Bé en Nikko vau tenir un dia ple d'aigua, riu amb pont, Cascade i llac.
Quin dolç premi per deixar els plats nets. El premi de la Laura era doble de volum, es veu que la van veure amb fam.
A partir de dilluns amanides i fruita, fruita i amanides, amanides i fruites ....
Gaudiu d'aquests últims dies de vacances a Tòquio!!!
Ja direu quan arribeu a Barcelona.
L'Lennon està bé. Avui ha tornat la veïna i ja té companyia. Per això, avui ha estat el primer dia que no em esperava a la porta. En sentir soroll ha vingut a veure qui era, en veure'm a mi m'ha saludat i s'ha tornat a marxar.
Petons, Milagros i Jaume
Publica un comentari a l'entrada